Vés al contingut

Cavall alat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cavalls alats de Tarquínia, art etrusc, exposats al Museu Nacional de Tarquínia

Un cavall alat és un cavall amb un parell d'ales, generalment amb plomes i inspirat en els ocells. Aquesta forma fantàstica i imaginària del cavall, ha estat present des de l'Antiguitat en l'art i els relats de mites i llegendes, de diferents religions, i en les tradicions del folklore popular. Originari de l'antic Pròxim-Orient, el cavall alat arriba a Europa amb el Pégàs de la mitologia grega. Està molt present a la mitologia àrab, i a l'Índia, tant en les tradicions hindús com en el budisme. Es constata l'existència a la Xina, en els Étruscs, a França en el folklore del Jura, a Corea amb Chollima, a Àfrica i a Amèrica del Nord.

Estudiat per Spinoza, i diferents psicoanalistes, el cavall alat combina el simbolisme del cavall clàssic, el de l'animal ctònic i psicopomp, amb el de l'ocell, animal de lleugeresa i elevació espiritual. L'origen de la iconografia i les tradicions que l'esmenten són, sens dubte, lligades a la imatge cosmogònica de l'animal-llampec fecundant la Terra, recolzada per la difusió del cavall domèstic. Es troba lligat al somni i a la imaginació, les pràctiques xamàniques, on el xaman cavalca un animal alat per passar a través de diferents estats de consciència, on podria també igualment tenir un paper en la difusió del seu mite.

El cavall alat més conegut, Pegàs,[1] ha vist el seu nom estendre's per designar per extensió tot tipus de cavall alat al món occidental. També es una figura heràldica imaginària bastant freqüent, i un tema que s'ha generalitzat en totes les manifestacions artístiques. Diferents obres modernes de gènere fantàstic, els còmics i els jocs de rol compten amb cavalls alats. Luno the White Stallion és un personatge d'una sèrie de dibuixos animats. La saga de Harry Potter en presenta diversos, sobretot els sombrals. Els cavalls alats s'han popularitzat amb les nenes a la fi del segle xx, en particular gràcies a les llicències de joguines com les de My Little Pony i la Bella Sara.

Creació i descripció

[modifica]
gravure de cheval avec deux ailes à plumes levées attachées à ses flancs.
Landwirtschaft & Nutztierhaltung & Biologia & Pferd, gravat d'un manuscrit alemany de 1680 realitzat per Georg Simon Winter, mostrant un cavall alat des d'un punt de vista biològic.

El cavall alat és un animal fantàstic i quimèric, com l'esfinx, el centaure o el griu. Es compon d'elements que ja existeixen a la realitat, un cavall i les ales d'un ocell. La seva figura imaginària es crea a partir de la combinació d'elements existents. Encara que no hi ha cap cavall alat en el món físic, té una forma de realitat en el terreny dels somnis, el món sobrenatural i la mitologia: la realitat física és constitutiva de la realitat interna.[2] A l'Ètica, del filòsof Spinoza pren l'exemple que, en l'estat de somnis, no hi ha cap raó per dir que no existeix davant un cavall sense ales. També exposa com un nen que, havent vist un cavall, però no necessàriament la idea que un cavall amb ales no pugui existir, creurà la seva realitat. Finalment, distingeix la percepció de l'enteniment (per percebre un cavall alat) de la voluntat (per jutjar que existeix un cavall alat), dient que un nen que només té la comprensió d'un cavall alat, creurà a la seva existència.[3][4]

El cavall alat és habitualment blanc. Particularment, des del segle xx, algunes representacions de cavalls alats en la cultura popular els han atribuït ales membranoses, com les dels ratpenats, i un color negre. És el cas dels Sombrals de la saga Harry Potter, del Hellhorse de Dreadknight i de Valinor, muntura del Cavaller negre[5] en els còmics americans.[6]

Testimonis mitològics, llegendaris i religiosos

[modifica]
formation de nuages dont la forme rappelle un cheval portant des ailes.
La figura del cavall alat s'associa naturalment al cel i als mites cosmogònics.

El cavall alat s'associa amb el cel, i per tant, amb els relats cosmogònics que expliquen la creació i l'organització del món i els elements. Entre els temes recurrents de les cosmogonies, es troba la llet produïda per una vaca celestial, i la divinitat que, en baixar la pluja, fertilitza la Terra. Aquesta deïtat fertilitzant té l'aparença d'un moltó, d'un toro, d'un ocell o d'un cavall alat, simbolitzant un llamp tant brillant com una fletxa. La majoria dels fenòmens climàtics més canviants prenien formes animals en les creences antigues.[7] L'observació de les forces naturals, l'aigua, el llamp o els ocells es citen com a possible origen del mite de Pegàs.[8]

Segons el germanista Marc-André Wagner, el cavall alat va aparèixer per primer cop amb els protohitites, sent originari de l'Antic Orient Pròxim. Els animals portadors de llampecs, provenen d'aquesta regió on el cavall va substituir a poc a poc al toro en aquest paper. Pegàs, seria doncs la recuperació grega d'un mite asiàtic del cavall-llampec. El cavall alat va esdevenir molt freqüent en les mitologies, i més encara a les obres d'art antigues.[9] Ludolf Malten creu que el mite del cavall-llampec es va concretar cap el II i el III mil·lenni aC a Àsia Menor, paral·lelament a la difusió del cavall domèstic.[10] Pegàs seria, amb diferència, el mite més conegut dels cavalls alats. Tant es així que el seu propi nom s'ha designat per defecte a aquest tipus e criatures mítiques, en l'heràldica, o en universos de fantasia i els jocs de rol.[11] Tot i que no és l'únic cavall alat de la història, els escrits i els mites han retingut el seu nom.

Grecoromans

[modifica]
Petite figurine en bronze en forme de cheval, vue de profil, avec deux grandes ailes sur les côtés
Cavall alat en bronze fabricat a un taller del Nord-oest de l'antiga Grècia al tercer quart del segle vi aC

Pegàs va ser, de lluny, el més representatiu dels cavalls alats grecoromans, provinent d'un antic déu de les tempestes de la mitologia hitita, que portaria l'epítet de Pihassassa. Una part del seu mite hauria passat dels pobles luvitòfons als antics Grecs.[12] Jacques Desautels hi veu una conseqüència de la domesticació del cavall pels Grecs.[13] El seu mite va conèixer una ampla difusió al món antic, reprès pels Romans, es va cristianitzar parcialment al segle iv, segons l'historiador de les religions Marcel Simon.[14]

Els textos de la mitologia grega esmenten que l'heroi Pélops rep de Posidó un carro enganxat de dos cavalls alats,[15] i són dues Nereides en un carro tirat per cavalls amb ales d'or, que disposen de l'armament de Pàtrocle a Tetis.[15] Quan Plató descrit el temple de Posidó sobre l'illa mítica de la Atlàntida, l'estàtua del déu es troba en una posició d'un carro tirat per sis cavalls alats.[16] Ales equus, podria ser una metàfora del déu del vent Zèfir[17] :

« Recentment separat de mi, els altres rínxols, les meves germanes, van lamentar el meu destí quan, al meu parer, es va oferir l'aire del moviment de les seves ales, el germà de Memnon, l'etíop, el cavall alat de Locrienne Arcinoe; em pren, vola en la foscor del firmament i em posa sobre el pit cast de Venus. Va ser ella, la mestressa de Zéphyrion, que havia confiat el seu servent amb aquesta missió [...] ».

Càtul, Poesies, traducció de G.Lafaye[18]

Hippalectryon

[modifica]
Noi cavalcant un hippalectryon, kylix àtic a figures negres, 540-530 aV., Altes Museum (Berlín)

L'hyppalectryon és una criatura híbrida fantàstica de l'antiga Grècia, amb la part davantera d'un cavall i la part posterior d'un gall, ales, cua i cames incloses. Portaria un plomatge groc o vermell, segons les traduccions. Els mites i llegendes que poguessin estar relacionats amb ell segueixen sent desconeguts. Aquesta criatura, poc freqüent, apareix en 85 objectes d'art antic grecs, el més antic datat al segle ix aC. Es pot trobat amb mes freqüència al segle vi aC, en pintura sobre gerro, i mes rarament en escultura, muntat per un jove cavaller desarmat. Probablement, va adornar algunes monedes antigues del segle v aC. Es mencionat per Èsquil, i sobretot per Aristòfanes, que el converteix en un dels seus insults preferits. La seva funció segueix tenint un alè de misteri. Com a bèstia apotropaica i profilàctica, podria haver estar dedicat a Posidó, i s'encarregaria de protegir els vaixells. Altres estudis hi veuen una bèstia grotesca que diverteix els nens, o una simple decoració fantàstica sense una funció particular.[19]

Pegàs

[modifica]
Bel·lerofont combatent a Quimera sobre Pegàs. Escena pintada sobre l'extremitat d'un epínétro àtic del [segle v aC.

Pegàs fou una de les criatures fantàstiques més famoses de la mitologia grega.[20] De naturalesa divina,[21]generalment es representa de color blanc. Neix amb el seu germà Crisàor, de la sang de la gorgona Médusa, decapitada per l'heroi Perseu.[22] Segons els poetes grecoromans, pujà al cel després del seu naixement i es posà al servei de Zeus, rei dels déus, que li encarregarien dirigir els llamps i trons sobre l'Olimp. Amic de les Muses, Pegàs és el creador de la font Hipocrene que la fa brollar amb el seu casc. Capturat per l'heroi Bel·lerofont, prop de la font de Pirene, gràcies a l'ajuda de la deessa Aténa i del déu Posidó, permet a aquest heroi muntar-lo amb la finalitat de vèncer el monstre, Quimera, i de realitzar moltes altres gestes. No obstant això, el seu genet es víctima del seu orgull, i cau de la seva esquena, intentant arribar al mont Olimp. Pegàs troba a Zeus que acabarà per transformar-ho en constel·lació, i situar-lo en el firmament.[23]

Pegàs etíop

[modifica]
Pegàs etíop sobre un manuscrit del 1350, Biblioteca Nacional dels Països-Baixos.

Els pegasos etíops els va esmentar Plini el Vell com una tribu de cavalls alats i banyuts que viurien a Etiòpia, a l'Àfrica sub-sahariana. La seva figura es va recuperar en els bestiaris medievals.[24]

Mitologia germano-escandinàvica

[modifica]

El cavall alat és rar, si no absent en la mitologia nòrdica i en les tradicions germàniques, encara que la funció xamànica del cavall, que implica un vol màgic, estarà present.[25] Els cavalls capaços de volar, com Árvak i Alsvid, Hrímfaxi i Skínfaxi o el mateix Sleipnir, no tenen ales. A diferència de les imatges modernes, especialment sota la influència dels còmics[a] i de certs llocs web,[b] les Valquíries de la mitologia nòrdica no muntaven cavalls alats ni cignes[26] malgrat la seva estreta relació amb aquest ocell. Les fonts originals parlen de « muntures de núvol » que sacsegen les seves crineres fent caure la rosada i la pedra.[27]

Hófvarpnir, el cavall de la deessa Gná, és capaç de desplaçar-se tant a l'aire com sobre el mar :

 No volo
 Tot i que penso
 Travessar els cels
 Sobre Hofvarpnir
 El que tenia Hamskerpir
 Amb Garðrofa

— Gylfaginning ()[28]

Jacob Grimm, assenyala que Gná no es considera una deessa alada, però que la seva muntura podria haver estat un cavall alat, una aproximació rebutjada pels estudis més recents.[29] El seu germà Wilhelm Grimm assenyalà en el seu moment que Falke, muntura a Thidrek (Teodoric de Vérona) en una llegenda germànica, porta el significat de « falcó », el que suggereix que posseeix ales,.[30][31] Aquesta aproximació també ha desaparegut dels treballs més recents.[c]

Mitologia hebrea i mitriànica

[modifica]

Entre els hebreus, les històries apocalíptiques i llegendàries sovint evoquen els cavalls alats que surten de la mar. Segons l'un dels himnes de la religió mitriànica, Mitra s'eleva cap al cel en un carro d'or tirat per quatre cavalls « que volen ».[32]

Europa cristiana

[modifica]

L'arribada del cristianisme a Europa, fa recular aquest animal fabulós d'anteriors tradicions paganes, però no l'acaba eliminant. La criatura, de vegades es demonitza, de manera que la muntanya del Adramelec es representa com un cavall alat, en interpretacions recents de la demonologia.[33] Una prova de supervivència d'aquesta creença, malgrat el Cristianisme, és la presència de cavalls alats al folklore del Jura.

Folklore del Jura

[modifica]
Vista de la Chaux-du-Dombief des del Pic de l'Aigle, llocs on hi hauria estat vist la sílfide cavaller del Jura amb el seu cavall blanc alat.

El folklore francès compta amb cavalls alats al Jura, tots ells inventariats pels folkloristes del XIXe , sobretot Désiré Monnier. El cavall blanc de Chisséria o "Pegàs de Ségomon", és propi al Cantó de Arinthod.[34][35] Apareix al cel sota la forma d'un cavall blanc,[36] de vegades acompanyat d'esperits, follets, i de sylphides, o guiats per un caçador armat que travessa el cel.[37] El cavall blanc de Foncine, o « Pegàs de Foncine », és objecte de nombrosos testimonis. Sol aparèixer més aviat al crepuscle, "l'hora de totes les aparicions meravelloses". Molts pastors afirmen haver tingut el plaer de veure "aquest elegant corser blanc" pasturar a les fonts de la Saine,[38] després d'enlairar-se amb "una admirable lleugeresa" cap al cim de la muntanya sagrada, el que envaeix a tots d'emoció. L'alcalde del mateix Foncine-la-Altura testifica que aquest cavall va ser molt conegut en la seva època.[39]

Un cavaller silfide, descrit com un rei amb un sabre elevat, muntaria un cavall blanc alat i magníficament equipat als cels. A prop dels llacs de l'alt Jura se'ls anomena com de Bonlieu i de Narlay.[40] El blanc pàl·lid cauria a la plana sense tocar-la, i sortiria tan ràpid com el llamp.[41] Uns altres han vist el seu cavall sol, lligat per la brida a una roca escarpada com un menjador. Fora de la roca, a l'aire, porta la crinera, amb la cua estirada, esperant impacientment que el seu amo vingui per començar de nou les seves carreres a través del cel.[42][43]

Contes populars europeus

[modifica]

El cavall alat apareix en certs contes populars europeus, datats de diferents èpoques després de la cristianització. El de Geoffrey Chaucer titulat Cambuscan presenta un cavall mecànic de coure capaç de volar, sense especificar si té ales. El rei de Sarray, el rep com a sobirà d'Aràbia i l'Índia: és la creació d'un poderós mag, que li ha permès volar tan ràpidament i tant lluny com l'àguila.[44] Més clàssic és el cavall alat de la història El Drac daurat, recollit en occità gascó per Jean-François Bladé.[45]

Contes eslaus

[modifica]

En el folklore eslau oriental, el cavall fantàstic Sivko-Bourko no es defineix expressament com alat, però es capaç de saltar a una altura sobrenatural. El cavall màgic de Neznaïko, vola, mentrestant "per sobre del bosc immòbil".

Mitologia àrab i tradicions islàmiques

[modifica]

La mitologia àrab ignora moltes criatures nascudes d'origen grec, com el centaure i l'unicorn, però li dona una gran importància al cavall alat, sovint amb relació amb l'element del vent. És omnipresent en l'imaginari del món musulmà i impregna el vocabulari àrab eqüestre. Una vintena de paraules emprades per designar els membres del cavall pertanyen al camp lèxic de l'ornitologia.[46] Segons Eugène Daumas, els àrabs creuen que els cavalls amb pelatge roig són capaços de volar pels aires.[47]

Bouraq

[modifica]

Bouraq és una muntura sagrada que portà el profeta, segons els hadiths. La muntura del profeta Mahoma, generalment es representa com una euga alada amb cap de dona i cua de paó. El bouraq fa que Mahoma viatgi des de la Meca fins a Jerusalem, i des de Jerusalem fins al cel. El Sahih al-Bukhari descriu el bouraq com "un animal blanc i llarg, més gran que un ase però més petit que una mula que posa el peu tant lluny com la mirada el pot portar".[48] Bouraq és també la muntura d'Abraham quan visita a la seva dona Agar i al seu fill Ismael. Abraham viu a Jerusalem amb Sarah, la seva primera esposa, però bouraq el porta al matí a la Meca per veure la seva família, i el torna a Jerusalem amb la seva dona.[49]

Haizum

[modifica]

L'Arcàngel Gabriel guiarà un cavall alat nomenat « Haizum », d'acord amb algunes tradicions.[50] Aquest cavall alat és capaç de volar a qualsevol lloc de l'espai conegut.[51]

Mamoun

[modifica]

Mamoun, es un cavall d'ambre i de mesc pur dotat d'ales amb pedres precioses, que fou creat per Al·là pel pare de la humanitat Adam, i li va permetre pujar al cel.[52] Adam el guia, dirigit per l'arcàngel Gabriel, i es dirigeix cap al cel on aprèn la grandesa de Déu.

Contes àrabs

[modifica]

La imatge d'aquest animal fabulós es troba àmpliament al conte dels Mil i una nits titulat El Cavall encantat: un rei, rep a la seva cort un Indi qui li presenta un cavall mecànic de banús, capaç de girar-se i voleiar una clavilla. Al Caire, a la dècada dels 1830, un conte oral posa en escena un cavall blanc alat. És el padrí d'un nen i presideix al seu naixement. A continuació el vetllarà tota la seva vida, guiant-lo, oferint-li vi i pastissos, roba, i l'ombra de les seves ales. Mor el mateix dia que mira una escultura de la mesquita del Caire de l'època. En aquest moment, mostra que el cavall alat porta el nen que estima sobre el coll, amb les seves ales caigudes i enfonsades.[53] El vol de cavalls, es un relat sortit de la imaginació de la quebequesa de Marie José Thériault, en la qual explica la història d'un àrab que tothom pren per un bandit, i que allibera una ciutat de la misèria fent aparèixer un ramat de cavalls voladors.[54] Aquesta història està inspirada en l'estada de l'autora a Tànger, l'any 1953.[55]

A Àsia

[modifica]
Sculpture moderne, blanche, d'un grand cheval ailé aux traits doux et enfantins.
Ponkhiraj, rei dels ocells en els contes bengalís, a Dinajpur.

Omnipresent a Àsia, el mite del cavall alat es troba a les epopeies del Tibet i de Mongòlia, que evoquen els cavalls que volen com a ocells.[56] A Yakoutia, el cavall xamànic te ales.[23] El poble nòmada dels Sienpei, establert a l'actual Mongòlia, va conèixer a l'Antiguitat una « bèstia celestial amb una forma equina » que sens dubte dona lloc a una abundant producció artística.[57] Ponkhiraj, cavall alat blanc, és el rei dels ocells als contes populars de Bangladesh. Un conte oral en wakhi, inclou un poltre fantàstic que no pot tocar terra en els seus 40 primers dies de vida, o les seves ales es trencaran.[58]

Xina - Tianma

[modifica]

Tianma és el cavall (ma) celeste (tian) del folklore xinès. Capaç de volar,[59] protegeix també els cucs de seda. Durant la Dinastia Zhou, Tianma va ser designat com la constel·lació del cavall celeste.[60] S'associà a la Dinastia Han, amb l'emperador Wu de Han, que apreciava els cavalls de l'Àsia central.[61] Aquest animal és posseïdor de molts poders, que recorden l'aigua nascuda del drac: es metamòrfica i transcendeix les barreres entre espècies animals, tant com les distàncies geogràfiques. La seva aparença és variable, d'acord amb diferents històries. Una d'elles la presenta com un tigre galopant pels núvols, una altra com una serp amb un cap de cavall i, finalment, una altra propera a un ocell volador.[62]

Corea - Chŏllima

[modifica]
statue de cheval ailé vue de profil, placée en hauteur. L'animal est tendu en avant avec deux personnes sur le dos, la première personne lève un bras en l'air
Estàtua de Chŏllima a Pyongyang.

Un cavall blanc celestial, apareix a la llegenda fundacional d'un dels tres regnes coreans: Silla. Quan el poble recull les oracions del rei, un cavall emergeix d'un llampec portant un ou brillant. L'animal meravellós torna al cel, a continuació s'obre l'ou i apareix Pak Hyeokgeose, primer rei de Silla.[63]

Chŏllima, un famós cavall de la mitologia coreana, està present en molts aspectes de la vida quotidiana dels coreans, tot i que certament es deriva d'una llegenda xinesa similar. Segons la seva llegenda, és capaç de recórrer 250 km per dia.[64] Sovint es representa com un cavall alat. Les estàtues de la capital de Corea del Nord, Pyongyang, simbolitzen l'heroisme i l'esperit combatiu del poble coreà, avançant a la velocitat de Chollima. A Corea del Nord, és un símbol particularment fort, ja que l'any 1958, dona el seu nom al moviment Chollima, iniciat per Kim ll Sung. Un sistema carregat de motivar els treballadors a augmentar la seva productivitat per obtenir un ràpid desenvolupament econòmic.[65] Chollima és també el sobrenom de l'equip de futbol de Corea del Nord, i el nom d'una línia de metro, la línia Chollima.[66]

Tchal-Kouyrouk

[modifica]

Tchal-Kouyrouk "cua gris cendra" és un cavall meravellós capaç de volar, caminar al fons de les aigües i de parlar. El seu origen el trobem en l'èpica de d'Er-Töshtük, una branca del cicle de Manas, que forma part de l'epopèia nacional del Kirguizstan. Assisteix al seu mestre i el vigila en totes les circumstàncies, recomanant-lo que segueixi els seus consells. El seu genet ha de fuetejar-ho fins que li surti sang, i se li arranqui un tros de carn « gros com una ovella » perquè les ales li surtin dels flancs, fent que pugui creuar grans distàncies.[67] Els seus poders són superiors als de l'home, encara que hagi de suportar les pitjors tortures perquè les seves facultats siguin operatives.[68]

Tulpar

[modifica]
L'escut del Kazakhstan mostra dos cavalls alats semblants als tulpars dels contes Kirguisos.

El nom de Tulpar es refereix al cavall alat en la mitologia de les tàtars, sobretot a l'actual Kirghizistan.[69] Els « tulpars » dels contes kirguisos són cavalls capaços de volar, mentre porten un heroi a l'esquena. Aquesta paraula no es refereix al nom d'un animal o grup d'animals en particular, sinó a un qualificatiu. Manas, heroi ben conegut de l'èpica de Manas, ha de capturar el cavall « tulpar » Kak-Kula, un animal caçat més que domesticat.[70] A la seva esquena, Manas segresta la princesa Haïlek i la porta al llac Songköl.[69] Més tard, Kak-Kula perd l'estatus de tulpar mentre que el cavall Karay-Boz de cuaranta ales, adversari de Manas, esdevé clarament un tulpar.[71] Un altre tulpar dels contes kirguisos porta el nom d' « Espígol-blanc ».[72]

Índia, hinduisme i budisme

[modifica]
El déu de la lluna Tchandra amb els seus deu cavalls, dels quals un és alat.

El cavall alat abunda en els textos i l'Art de l'Índia.[73] Segons el Diccionari dels símbols, « tots els cavalls alats hi apareixen » (així com a l'Antiga Grècia). Això es particularment cert pel que fa al budisme. Les vinculacions entre cavall i ocell estan normalment associades amb el simbolisme del deu-solar.[74] El cavall alat, es troba tant als Jātaka budistes, com en els Jātaka Valahassa o els Vidura pandita Jātaka.[75] El cavall volant (però no alat) Uchaishravas, neix a partir del batut de la mar de llet, explicat al Mahabharata, sembla el seu predecessor i font d'inspiració per tots els altres:[76] segueix el curs del sol al cel.[77]

Védisme - Tarkshya
[modifica]

Al Rigveda, els missatgers del carro d'Indra són cavalls alats amb pelatge negre brillant i amb els peus blancs. Els seus ulls brillen com el sol, i s'enganxen ells-mateixos al seu carro en un jou d'or. La seva velocitat supera el pensament.[56]

Les tradicions índies vèdiques inclouen també Tarkshya, personificació del sol.[78] Tarkshya, es presenta en els textos més antics sent un cavall. A continuació, esdevé un ocell dotat de paraula en els escrits més recents, com en el Mahabharata on es confon amb Garuda.[79] En la personificació del sol, les creences relacionades amb el Vedisme,[78] Tarkshya sembla haver rebut aquest paper i simbolisme d'èpoques molt llunyanes.[80] És una de les muntures de Surya, i es fa també conèixer sota el nom de Ashva, que significa simplement « cavall »,[81] o el d'Arishtanemi al Rigveda.[82]

Hinduisme - Kalki i Arvā
[modifica]

Kalki, desena encarnació a venir de Vishnu, és sovint representat sobre l'esquena d'un cavall blanc alat. Amb aquesta muntura, destruirà l'antic món per donar lloc al nou.[83]

El déu hindú de la lluna Tchandra posseeix entre els seus deu cavalls blancs celestes Arvā, o Arvan, qui és mig-cavall i mig-ocell. Les representacions, li atribueixen sovint ales[84] i és generalment encarregat de dirigir el carro de déu. El nom del cavall dels dimonis, Daityas és igualment Arvā, també mig-cavall i mig-ocell[85] : es tractar potser de la mateixa muntura del déu, un « cavall de la lluna ».[86]

Budisme - Ballāha
[modifica]
Grande statue en blocs de pierre représentant un cheval avec les membres étendus en avant, des hommes accrochés à ses flancs.
Estàtua del cavall Ballāha a Neak Pean, Siem Reap, Cambodja.

Segons la concepció budista (encara que la creença sigui sortida de l'hinduisme), el benaurat Raja chakravartin, bodhisattva, esta envoltat de set joies de les quals, una és un cavall de classe Balāha, capaç de volar, i de desplaçar-se sense esforç a totes les direccions.[87][88] Aquesta particularitat ha induït sens dubte els artistes a atribuir-li ales en les seves representacions.[89] Són coneguts fins al Japó.

La història budista del cavall Balāha existeix en diferents versions, en llengua xinesa i índia. Un bodhisattva es, com un cavall volador dotat de paraula i de raó (sovint blanc,[90] de vegades descrit com alat[91]). Contacta amb comerciants hindús encallats en una illa que, per error han fet confiança amb rākshasas, dimonis antropòfags. Als Jātaka Valāhassa, aquest cavall és el mateix futur Buda, en una de les seves encarnacions anteriors. Una versió més recent, atribueix aquesta metamorfosi al Bodhisattva Avalokiteśvara, i l'illa és la futura Sri Lanka.[92] Aquest relat es difon amb el budisme i, des de la seva Índia original, esta representat fins a Cambodja i al Japó.[90]

Altres tradicions

[modifica]

Alguns testimonis de cavalls alats, es troben a l'Àfrica. El cavall Bagzan, criat per l'elit dels tuareg del Niger, acredita molts poders sobrenaturals, inclòs el de poder volar, que no és pas diferent que el de Pegàs.[93] Al folklore dels Bambara de Mali, els cavalls alats son cavalcats pels genis kwore, els quals condueixen a les regions de pluja fertilitzant.[94]

Al folklore Navaho, es fa esment d'un cavall celestial que pot ser convocat gràcies a una cançó màgica: Alexander Eliot ho veu com un elogi més poètic fet al cavall.[95] No obstant això, el cavall va aparèixer tard en la cultura amerindia, ja que havia desaparegut d'aquest continent abans de l'arribada dels colons europeus.

Simbologia

[modifica]
Al·legoria del triomf sota la forma d'un carro tirat per cavalls alats, 1564.

El cavall alat s'associa amb l'aire[96] per la lleugeresa de la seva carrera i la riquesa de la seva respiració, així com amb el llamp.[97] Les seves ales el converteixen en un vehicle meravellós capaç de portar l'ésser humà a través del món[59] i també representar la immortalitat, per analogia amb els humans immortals als quals elis hi creixen les ales.[98]

Està molt present simbòlicament al llarg de tota l'Antiguitat, on esdevé un signe de fama com ho demostren les monedes encunyades amb la seva efígie, tant a Siracusa, com amb Alexandre el Gran, i en altres parts de Grècia.[99] Pegàs és un símbol de saviesa i, sobretot, de reconeixement fins al Renaixement. Esdevé el creador de la poesia i de fonts meravelloses en les quals els poetes arriben a inspirar-se, especialment en el segle xix, i on molts poemes exalten aquesta funció. A través de la personificació de l'aigua, d'un mite solar, de l'alquímia o de la imaginació, s'ha posat en valor pels treballs dels psicoanalistes continuadors de Carl Jung. Hi trobaran una profunda simbologia esotèrica,en relació amb l'energia espiritual, que permet accedir al domini dels déus de l'Olimp.[100]

Somni i imaginació

[modifica]

Pegàs i el cavall alat han estat estudiats a través de la psicoanàlisi i de la psicologia analítica, sobretot gràcies als seguidors de Carl Gustav Jung. Una conferència de psicoanalistes, celebrada l'any 1984 va tocar el tema. En general, és un símbol de recerca relacionat amb els instints i la intuïció. Les ales simbolitzen "el poder transformador i transcendent de la imaginació".[101] És molt més freqüent als somnis que l'unicorn.[102] Wilhelm Stekel es refereix a un dels seus pacients, que veu la meitat d'un cavall alat que intenta sortir de espai on es troba, batent una sola ala. Aquest home es guanya la seva vida com a periodista, però hauria volgut convertir-se en novel·lista. Segons la seva interpretació, el somni simbolitza la seva ambició i la impotència : el cavall alat es talla per la meitat a causa de les limitacions imposades per la funció de periodista, perquè l'ofici de periodista del seu pacient no li permet d'expressar l'altra meitat de la seva imaginació.[103]

Animal xamànic

[modifica]
Violoniste en costume traditionnel mongol à dominante bleue, tenant entre ses mains une viole en bois à deux cordes dont le manche se termine en forme de tête de cheval.
Músic mongol jugant del morin khuur, la viola amb cap de cavall. La creació d'aquest instrument és estretament lligada al xamanisme i a un cavall alat.

El cavall alat o volador, també es troba associat amb el xamanisme, una pràctica molt present a l'Àsia central.[104] La creació del morin khuur (viola amb cap de cavall), un instrument tradicional mongol, esta relacionat amb una llegenda que inclou un cavall alat. Un pastor nomenat Khökhöö Namjil canta perquè un dia, el ezen (esperit-mestre) que resideix en una muntanya propera, se li aparegui i li doni un cavall alat màgic, nomenat Jonon Khar. Cada nit, Jonon Khar vola per permetre al seu genet s'uneixi a la seva estimada. Però una dona gelosa, talla les ales d'aquest cavall que cau del cel i mor. A conseqüència de l'esperit del seu cavall, Khökhöö Namjil fa servir els seus ossos per crear un violí amb cap de cavall, i toca cançons sobre la vida de l'equí màgic.[105] L'epopèia de Niourgoun el Yakoute, guerrer celeste, composta en el segle xviii a Yakoutie, és plena de referències xamàniques. Niourgoun, convoca a voluntat un cavall de color vermell fosc, capaç de parlar. Les seves ales són les seves crinera i la seva cua. Sobre la seva esquena, el cavaller i guerrer esdevenen molt clarament un vol xamànic. Tchal-Kouyrouk, de l'èpica nacional del Kirghizistan, també intervé amb les seves ales, que surten dels flancs, en un relat, del qual la inspiració xamànica no s'ha demostrat.[106][107] El testimoni d'un xaman de Madagascar, inclou moltes visions d'unicorns, centaures i cavalls alats, mentre que assegura no haver tingut cap coneixement en el moment de les històries que mostren aquest tipus de criatura.[108]

Les ales del cavall, el converteixen en una criatura sobrenatural que escapa als límits del món conegut. El connecten a l'èxtasi del xaman, que puja al cel sobre una criatura alada, generalment un ocell. En totes les pràctiques xamàniques, l'home que emprèn un viatge espiritual, es assistit per un "animal que no ha oblidat com va adquirir les ales", ja que en cas contrari no pot elevar-se.[109]

Representacions artístiques

[modifica]

Els cavalls alats sovint es representen en l'art, particularment a l'Antiguitat.

Arts asiàtiques

[modifica]
Fris amb un toro i un cavall alat a Karnataka, a Índia

Marc-André Wagner assenyala que els primers es remunten al segle xix aC amb els protohitites, d'on arriben als Assiris al I mil·lenni aC, i continuen a les regions de la Jònia i de Cària, a l'Àsia Menor.[d] [1] Entre els Assiris, hi trobem segells-cilíndrics datats al segle xiv aC, o del segle xiii aC. Es mostren clarament aquestes criatures híbrides (pocs segles abans de la data avançada per M.A. Wagner).[110]

A l'actual Afganistan, un fresc del segle vi, mostra una divinitat solar vestida típicament a la moda de l'Àsia central en un carro de dues rodes, tirat per quatre cavalls alats blancs. Potser es refereix a Súrya o més probablement a Mitra.[111]

A la Xina, es va trobar una figura d'un cavallet de bronze amb ales nomenat Fei Ma (significa cavall alat). Es va localitzar a la tomba d'un general del segle i aC. L'enterrament de Wu Sansi, al nord del país, compta amb una monumental escultura de cavall alat de pedra.[112] El Fei Long, és el cavall (ma) drac (long) alat (fei) del bestiari xinès. Esta representat com a guardià de la Tomba de Gaozong, de la Dinastia Tang a Quanzhou. La base la te solta, per un terratrèmol que va tenir lloc en els Annals, i els seus quatre peus s'han trencat al nivell dels cascs.[113] L'una de les obres d'art xineses mes famoses és aquella del Cavall volador de Gansu, que sense ser alat descansa un peu sobre un ocell.[114]

Els Xianbei de Mongòlia creen molts objectes d'art per als cavalls alats.[115] A Índia, el cavall alat semblaria ser, com l'elefant alat, una creació local, encara que algunes teories reivindiquen la seva filiació amb Pegàs.[116] És poc freqüent en l'escultura, però alguns exemples els podem trobar en les balustrades de la stūpa de Sānchî, i les escultures de Amaravati.[73]

Arts europees

[modifica]
El reconeixement de l'agricultura, una estàtua del pont Alexandre-III a París.

La primera aparició del cavall alat sobre el continent Europeu, s'efectua lògicament a Grècia, sobre les monedes corínties del segle vii aC., sota la influència d'Àsia Menor.[1] El més representat és Pegàs, sobre ceràmica, monedes i escultures. Els cavalls alats representats ens cascos i escuts no semblen pas tots la figura de Pegàs en particular. Tenen una funció profilàctica, especialment per als guerrers.[117] Una Enòcoa representa la deessa Niké com una nena, a un carro dibuixat per quatre cavalls alats, es conserva a Berlín.[118]

Una obra dels etruscs, els cavalls alats de Tarquínia, és una de les produccions artístiques mes interessants d'aquest poble. Aquest alt relleu adornava un temple del segle iv aC. Potser estava enganxat a un carruatge, i la seva inspiració tindria l'origen amb Pegàs, testificant la influència grega sobre les etruscs. Els híbrids de cavall i d'ocell de presa s'han representat en temps antics, i també amb els Merovingis.[119]

El Renaixement artístic a Europa, va donar lloc a un renovat interès per la mitologia grega, i per tant, a les representacions de Pegàs, que havien estat absents a l'edat mitjana. Les figures dels cavalls alats, es ressenyen regularment al llarg de la història. Per exemple el moment de la Segona Guerra Mundial, al Pont de Pegàs, on els paracaigudistes anglesos representen un emblema.[120]

Heràldica

[modifica]
Cheval blanc-argent cabré sur fond rouge.
Blasó del municipi de Bargen, Suïssa.

El cavall alat es troba com una figura heràldica imaginària sota el nom de Pegàs, fins i tot quan la seva representació no té una relació coneguda amb el Pegàs de la mitologia grega. Així, la família Creuzé de Lesser te sobre el seu escut d'armes un cavall alat d'ales daurades, arrodonides i estirades, probablement una creació naturalista que respon al simbolisme de l'època dels trobadors.[121] L'hipogrif també esta representat en els blasons heràldics, generalment en forma de suport.

Poesia

[modifica]

A la poesia, molts reculls utilitzen la temàtica del cavall alat per a enllaçar-lo amb Pegàs, qui n'és un dels símbols. L'escriptor i poeta holandès Louis Couperus escriu el recull conegut com a El Cavall alat l'any 1923,[122] i René Herval en titula un altre de la mateixa manera l'any 1966.[123] Victor Hugo, aprofita molt la imatge del cavall alat, sobretot en el poema trenta quatre de Les Orientales, fent referència a la llegenda de Mazepa. L'animal que porta Mazeppa, es presenta com un geni en forma de cavall alat, que fa que el seu genet arribi a un nivell mes elevat de consciència. L'home mortal, es transporta a un regne d'eternitat, al fons de la seva fabulosa muntura.[124] Hugo també dedica diversos escrits a Pegàs, sobretot dos poemes a les Cançons dels carrers i dels boscos : Le Cheval, qui obre el recull, i Au cheval que l'acaba:

Va Extreure del poema El Cavall
El cavall lluitava ; les seves pupil·les,
Igual que l'espasa i el yatagan,
Brillaven ; sacsejava les ales
Amb brisa d'huracà.
Volia tornar a l'abisme ;
Va retrocedir, prodigiós,
Amb sofre al nas
I l'ànima del món en els ulls.

Aquesta associació continuarà, ja que Lyubomir Levchev, poeta búlgar, guanyador del premi William Meredith Award for Poetry 2013, ha nomenat un dels seus reculls Green-Winged Horse, és a dir « El cavall ales verdes ».[125]

[modifica]

El cavall alat, roman molt present en la cultura popular. Apareix sobretot en novel·les de fantasia i del cinema de ciència-ficció i en les sèries d'animació, i les joguines per a nenes. La figura del unicorn alat també està present en la cultura popular.

Literatura de ficció

[modifica]

L'hipogrif d'Ariosto

[modifica]
Un homme emmenant une femme sur le dis d'une monture ailée de couleur marron, vue de dos.
Roger lliurant Angélique, per Louis-Édouard Rioult, oli sobre tela, París, Museu del Louvre.

El hipogrif és una criatura híbrida, mig cavall i mig àguila, que s'assembla al cavall alat amb el cap, i els membres davanters d'una àguila.[126] És clarament nomenat i definit per primer cop en l'obra d'Ariosto, Orland furiós, al començament del segle xvi. En aquesta novel·la de cavalleria, inscrita en el cicle carolingi, l'hipogrif és una muntura natural nascuda de l'acoblament d'una egua i d'un griu, extremadament ràpid i capaç de volar per tot el món, muntat per mags i nobles herois. El paladí Roger prendrà la bella Angèlica sobre les seves espatlles. Símbol d'impulsos incontrolats, porta Angelique fins a la lluna. Aquesta criatura sembla haver estat objecte de pocs seguidors. Al començament del segle xxi, la saga de Harry Potter va tornar a popularitzar els hipogrifs, sobretot a través del personatge de Buck.[127]

Literatura infantil i de juvenil

[modifica]

La major part de les mencions al cavall alat en literatura infantil i juvenil, tenen cabuda en el que coneixem com gènere de fantasia i/o fantàstic. Alguns exemples, com l'obra de l'alemanya Bertha Lask, À travers les âges : voyages d'un enfant sur un cheval ailé, traduït en francès l'any 1933, pertany més aviat al registre del meravellós.[128] Així, a El nebot del mag de C. S. Lewis, pertanyent al cicle de Narnia, Fresa (Maduixa), un cavall alat de color vermell, té un paper prominent.[129] Altres criatures del mateix tipus poblen l'univers de Narnia. No hi tenen a priori res a veure amb el lleó Aslan, sinó que estan entre la dotzena de criatures més ràpides.[130] A la novel·la The Winged Colt of Casa Mia de Betsy Byars, un poltre nomenat « Alat » neix amb ales a un ranxo americà, i ha d'aprendre a s'adaptar-hi.[131] Menys coneguts són Katy and the Winged Horse, on l'heroïna, sovint malalta, rep un petit cavall alat de la seva àvia, el qual pren vida;[132] i Johnny and the Winged Horse, que explica la història d'un nen afectat per una forta descarrega elèctrica, immers en un món fantàstic que te com a company un cavall alat.[133]

La sèrie de novel·les de Harry Potter de J. K. Rowling presenta diferents espècies de cavalls alats. Els sombrals, els més coneguts, són animals negres sense carn i pelatge, que només poder ser vistos per aquells que han vist la mort i han fet el dol. Posseeixen un excel·lent sentit de l'orientació i són molt ràpids, però els mags els veuen com un signe de mala sort.[134]

The Witches of Winged-Horse Mountain, forma el quart volum de les aventures de l'aprenent de bruixa Beatrice Bailey, a la sèrie juvenil de Sandra Forrester.[135] La novel·la City of Stars, a la sèrie de les aventures de Stravaganza de Mary Hoffman, presenta també aquesta criatura.[136] La sèrie de novel·les juvenils Beast Quest dedica el seu volum 16 a la captura d'un cavall alat.[137]

A la sèrie de novel·les Tara Duncan, de Sophie Audouin-Mamikonian, les muntures dels guerrers són cavalls alats anomenats Pegàs. L'heroïna té un pegàs familiar anomenat Galant. La relació entra Tara i Galant és gairebé amorosa.[138]

Cinema i animació

[modifica]
Affiche montrant le nom de Douglas Fairbanks, avec un cavalier arabe sur le dos d'un cheval ailé blanc qui s'élance dans les airs
Cartell del film El lladre de Bagdad, versió 1924. Ha inspirat de diversos contes dels Mil i una nits.[139]

La presència de cavalls alats al cinema i l'animació es remunta en el passat, ja que des de 1924 aquesta criatura es posa en escena a la pel·lícula El lladre de Bagdad de Raoul Walsh i Douglas Fairbanks, el que representa una prestació considerable per a l'època. Es troba a la versió de 1940 de la mateixa pel·lícula.[140] L'any 1932, un episodi de Oswald el conill afortunat es titula El cavall alat.[141] A la sèrie d'animació americana Luno the White Stallion (1963, TerryToons), Luno és una joguina que es converteix en un cavall alat quan el petit Tim pronuncia la frase « Oh cavall alat de marbre blanc, agafam en un vol màgic », i el porta per diferents aventures.[142]

Al manga, i em sèrie d'animació Unico de Osamu Tezuka (1976-1983), Unico pot prendre la forma d'una gran unicorn alat per ajudar a aquells que li han ofert la seva amistat. Una altra de la mateixa sèrie d'animació, Blue Blink, posa en escena Magic, un poni blau sense ales però capaç de volar, descrit com « la filla de Pegàs ».[143] A la sèrie d'animació nord-americana She-Ra, the princess of the power, l'heroïna She-Ra puja un cavall nomenat Llampec, que es transforma en un unicorn alat quan el toca amb la seva espasa : Fougor (Swift Wind en versió original) seria el seu nom.[144] A la sèrie d'animació nord-americana Starla i les amazones de les joies, Starla cavalca també un unicorn alat que portava les crins d'or, i es diu Sunstar.[145] Les diferents pel·lícules i sèries d'animació que tenen llicència de joguines com My Little Pony presenten ponis i unicorns alats, portant tots a la vegada una banya i ales. A Barbie i el cavall màgic, un cavall alat rosa nomenat Brietta ajuda la princesa Annika.[e]

Pegàs, també esta molt present en pel·lícules i l'animacions, sobretot a Fantasia i Hèrcules dels estudis Walt Disney, a les dues versions del Lluita de titans l'any 1981 i l'any 2010, a Sant Seiya on Seiya és el cavaller de Pegàs, o com Helios, nuvi de Mini-Bunny Tsukino al quart arc de Sailor Moon (SuperS).

Editorials

[modifica]

Un editor suís nomenat Editions du Cheval ailè va estar actiu des de 1944 fins a 1947. És conegut per haver publicat principalment textos d'antics líders del Règim de Vichy.

Còmics

[modifica]

Als comics nord-americans, Aragorn és la muntura alada del tercer Cavaller negre (Dane Whitman), heroi de Marvel. Més tard, va aparèixer a Brunnhilde, una Valquiria d'Asgard, que viu a la fortalesa d'Asgard amb els altres cavalls alats.[146] Aquests cavalls alats, que són beneïts per Odin, tenen el poder d'escollir una cavallera per fer d'ella una Valquíria. Brightwind, una d'aquests genets, es salvada per Dani Moonstar de l'atac d'un grup de caçadors i l'escull com a amazona. Més tard, quan el genet es familiaritza amb la mort, canvia la seva aparença i es torna completament negre, prenent el nom de Darkwind.[147] Dane Whitman més tard es converteix en el Cavaller negre, i pretén agafar un nou cavall alat, amb ales negres com les del rat-penat Valinor. Satisfet amb Avalon, aquest cavall es tractat pel Doctor Strange, i es torna contra el seu antic amo.[148] El Cavaller negre, s'encarregarà d'un nou cavall alat, aquest cop blanc: Strider.[149] El Dreadknight munta un fantàstic cavall alat negre, a prop d'un drac, conegut com a Hellhorse.[150]

Joguines

[modifica]

El cavall alat és popular en les joguines, principalment per a les nenes. Els més coneguts són aquells que tenen la llicència My Little Pony de Hasbro, amb diverses denominacions. La primera generació d'aquestes joguines, de 1982 a 1993, proposa ponis Pegàs, de les ponis libèl·lules, amb les ales de plàstic translúcides i extraïbles, o fins i tot ponis papallones, amb les ales recobertes de colors. Aquestes joguines són molt apreciades pels col·leccionistes. Amb el temps, han sortit noves games, inspirades sobretot per la sèrie d'animació de 2010 que compta amb ponis alats[151] i voladors com Rainbow Dash[152] i Fluttershy, així com unicorns alats.[153] Si My Little Pony és una llicència de joguines, que després va donar pel·lícules i sèries animades, també passa el contrari. Els productes derivats de She-Ra, la princesa del poder inclouen una joguina amb Fougor, i els de la princesa Starla i les amazones de les joies compten l'unicorn alat Sunstar.

Una nova llicència de joguines més recent, Bella Sara, inclou jocs de cartes i animals de peluix, amb molts cavalls alats, amb un lloc web interactiu qui permet de veure criatures dels mapes com em un videojoc.[154]

A la col·lecció de nines Barbie, Glimmer el cavall volant, és una joguina amb bateries taronja i brillant, creada el 2007 per Mattel.[155] Fa del sorolls i produeix llums quan galopa, s'encenen sobre les seves ales, i s'escolta el vent quan es vola. Respon quan se'l raspalla o se li dona menjar. De la mateixa manera, Playmobil proposa diferents cavalls alats, de color rosa,[156] amb un tocador de princesa blanc o daurat,[157] amb una carrossa.[158] Existeix també peluixs de cavalls alats i edredons, inclosos els d'Anna Club plush. Així com els cavalls de balancí alats.[159]

Notes i referències

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Molts dels cavalls alats, entre els quals sobresurt Aragorn, serveixen com a muntura de les Valquíries de l'univers Marvel.
  2. ↑ Diferents espais web afirmen que les Valquíries nòrdiques cavalquen cavalls alats, vegeu Les Valkyries de la bande Rouge o Les Valkyries.
  3. ↑ Anotació de la tesi de Marc-André Wagner, dedicada al cavall en el culte germànic.
  4. ↑ Els animals híbrids alats (lleó alat, toro alat, esfinx…) son freqüents en l'art de l' Antic Orient Pròxim.
  5. ↑ Barbie and the Magic of Pegasus en versió original.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Wagner, Marc-André. Dictionnaire mythologique et historique du cheval. [Tome 1], [Mythes, cultes et légendes hippiques en Eurasie]. 1. Monaco: Éd. du Rocher, impr. 2006, p. 138. ISBN 2268059960. 
  2. ↑ Vannoy Adams 2001, p. 221-227
  3. ↑ Domínguez, Atilano. Univ. de Castilla La Mancha. La ética de Spinoza, Fundamentos y Significado: Actas Del Congreso Internacional, Almagro, 24-26 de Octubre, 1990 (en castellà), 1992. ISBN 8477291136. 
  4. ↑ Vinciguerra, Lorenzo. Librairie Philosophique Vrin. Spinoza et le Signe : la genèse de l'imagination, 2005. ISBN 2711617726. 
  5. ↑ Rovin, Jeff. The encyclopedia of super villains (en anglès). Facts on File Publications, 1987-10, p. 113. ISBN 9780816013562. 
  6. ↑ «Valinor (Character) - Comic Vine» (en anglès). [Consulta: 21 agost 2018].
  7. ↑ De Gubernatis 1872, p. xvi
  8. ↑ H. Champion. Bulletin de la Société de linguistique de Paris (en francès). 92, 1997. 
  9. ↑ Wagner 2006, p. 138
  10. ↑ (alemany) Ludolf Malten, « Bellerophontes » dans Jahrbuch des deutschen Archaologischen Instituts, 40, 1925, p. 121-160.
  11. ↑ «Dieux et héros de Lycie | Dossiers d'Archéologie n° 276» p. 32-37. [Consulta: 21 agost 2018].
  12. ↑ Novella Vismara et Éric Raimond, « Dieux et héros de Lycie », dans Les Dossiers d'archéologie, Faton, Plantilla:Numéro-32, 2002, p. 32-37 ISSN 1141-7137
  13. ↑ Desautels, Jacques. Presses Universitaires de Laval. Dieux et mythes de la Grèce ancienne, 1988, p. 648. ISBN 9782763771533. 
  14. ↑ Simon, Marcel. Mohr Siebeck. Le christianisme antique et son contexte religieux (en francès), 1981, p. 878. ISBN 3161438027. 
  15. ↑ 15,0 15,1 «Pausanias : table des matières.». [Consulta: 21 agost 2018].
  16. ↑ Plató, Críties, 115-116 Lire en ligne.
  17. ↑ Angelo Colombo, Les anciens au miroir de la modernité: traductions et adaptations littéraires en Italie au début du XIX siècle, Presses Univ. Franche-Comté, 2005, ISBN 2848670932 i ISBN 9782848670935, p. 60-61.
  18. ↑ Catullus; Lafaye, Georges. Poesies (en llatí). París: Belles Lettres, 1970, p. 71-72. 
  19. ↑ Perdrizet, P. «L'hippalectryon. Contribution à l'étude de l'ionisme». A: Revue des études anciennes. Paris : Societé d'Edition "Les belles lettres,", 1899, p. 7-30. 
  20. ↑ Desautels, Jacques. Presses Universitaires de Laval. Dieux et mythes de la Grèce ancienne : la mythologie gréco-romaine, 1988. ISBN 9782763771533. 
  21. ↑ Vannoy Adams 2001, p. 214
  22. ↑ Wagner 2006, p. 142
  23. ↑ 23,0 23,1 Wagner 2006, p. 143
  24. ↑ Plini el Vell, Histoire naturelle, VIII, 72 : AETHIOPIA produit… De nombreuses monstruosités — [y compris] les chevaux ailés armés de cornes, appelés Pegasi.
  25. ↑ Wagner 2005, p. 139-153
  26. ↑ Bibliothèque universelle et revue suisse. 23, 1865. 
  27. ↑ Helgakvida hjördvardssonar, strophe 28, cité par Wagner 2005, p. 67
  28. ↑ Byock, Jesse. Penguin Classics. The Prose Edda (poche) (en anglès), 2005. ISBN 978-0-14-044755-2.  p. 44
  29. ↑ Grimm, Jacob. George Bell and Sons. Teutonic Mythology (en anglès). 2, 1883. 
  30. ↑ De Gubernatis 1872, p. 338
  31. ↑ (anglès) Louis Charbonneau-Lassay (trad. D. M. Dooling), The bestiary of Christ, Parabola Books, 1991, p. 376.
  32. ↑ Rose, Jenny. Zoroastrianism : an introduction. Londres: I.B. Tauris, 2011, p. 130. ISBN 9780857719713. 
  33. ↑ Odolant-Desnos, Joseph-Jacques. Mythologie pittoresque ou histoire méthodique universelle des faux dieux de tous les peuples anciens et modernes (en francès). E. Picard, 1855, p. 97-98. 
  34. ↑ Monnier 1854, p. 240
  35. ↑ Tchou. Guide de la France mystérieuse (en francès). 1 de Guides noirs, 1964, p. 1023. 
  36. ↑ Thuriet, Charles. Laffitte. Traditions populaires de la Haute-Saône et du Jura (en francès), 1979, p. 652. p. 241
  37. ↑ Monnier 1854, p. 241
  38. ↑ Moreau, Frédéric. Bintot. Dictionnaire géographique, historique et statistique des communes de la Franche-Comté et des hameaux qui en dépendent, classés par département (en francès). 3, 1855. 
  39. ↑ Monnier 1854, p. 132
  40. ↑ Monnier 1854, p. 68
  41. ↑ Société des traditions populaires. Librairie orientale et américaine, Lechevalier. Revue des traditions populaires (en francès). 23, 1908. 
  42. ↑ Monnier 1854, p. 69
  43. ↑ Gravier, Gabriel. Éditions Marque-Maillard. Franche-Comté, pays des légendes (en francès). 2 de Franche-Comté, pays des légendes, 1980. ISBN 9782903900007. 
  44. ↑ (anglès) Haldeen Braddy, Geoffrey Chaucer: Literary and Historical Studies, Kennikat Press, 1971, ISBN 0804690006 i ISBN 9780804690003, 170 p.
  45. ↑ Bladé, Jean-François. Maisonneuve frères et C. Leclerc. Contes populaires de la Gascogne, 1886, p. 358. 
  46. ↑ Ahmed Kharraz, Le corps dans le récit intime arabe, éditions L'Harmattan, 2013, ISBN 2296537278 i ISBN 9782296537279, p. 42.
  47. ↑ Eugène Daumas, et Abd al-Kádir ibn Muñyi Al-Din, Les chevaux du Sahara et les mœurs du désert, L. Hachette et cie, 1866, p. 162.
  48. ↑ Sahih al-Bukhari 5, 58, 227.
  49. ↑ (anglès) Reuven Firestone, Journeys in Holy Lands, SUNY Press, 1990, ISBN 978-0791403310 p. 117.
  50. ↑ Asiatic Society of Japan. The Society. Transactions (en anglès). 11, 1883. 
  51. ↑ Marracci, Lodovico. Alcorani Textus Universus: Ex correctioribus Arabum exemplaribus summa fide, atque pulcherrimis characteribus descriptus, eademque fide, ac pari diligentia ex arabico idiomate in Latinum translatus : appositis unicuique capiti notis, atque refutatione. Prodromus Ad Refutationem Alcorani. 1 (en àrab). Ex Typographia Seminarii, 1698, p. 21. 
  52. ↑ Louis Charbonneau-Lassay, Le bestiaire du Christ: la mystérieuse emblématique de Jésus-Christ : 1157 figures gravées sur bois par l'auteur, Archè, 1940, p. 334.
  53. ↑ Louis Désiré Véron, Revue de Paris, Volumes 5 à 6, Bureau de la Revue de Paris, 1834, p. 282-283.
  54. ↑ Thériault, Marie José. Les éditions du Boreal. L'Envoleur de chevaux: et autres contes (en francès), 1986, p. 174. ISBN 289052163X. 
  55. ↑ «Marie José Thériault, la passion des mots » dans Le métier du double: portraits de traductrices et traducteurs littéraires, coll. Nouvelles études québécoises, Les Éditions Fides, 2005, ISBN 2762126657 i ISBN 9782762126655, p. 298-299.
  56. ↑ 56,0 56,1 Jacques., Sevestre,. Le cheval. París: Libr. Larousse, 1982, p. 16-17. ISBN 2035171180. 
  57. ↑ C., Bunker, Emma. Nomadic art of the eastern Eurasian steppes : the Eugene V. Thaw and other New York collections. Nova York: Metropolitan Museum of Art, 2002. ISBN 0300096887. 
  58. ↑ A. L.. Grûnberg et I. M. Stéblin-Kamensky, La langue wakhi: Tome I : Corpus de littérature orale, Les Éditions de la MSH, 1988, ISBN 2735102882 i ISBN 9782735102884, p. 132.
  59. ↑ 59,0 59,1 Strassberg,, Richard E. A Chinese bestiary : strange creatures from the guideways through mountains and seas = [Shan hai jing]. Berkeley: University of California Press, 2002, p. 130. ISBN 9780520922785. 
  60. ↑ Rutt, Richard. Routledge. The book of changes (Zhouyi): a Bronze Age document (poche) (en anglais), 2002. ISBN 978-0-7007-1491-9. .p 331
  61. ↑ Kuwayama, George. University of Hawaii Press. Chinese ceramics in colonial Mexico (en anglais), 1997. ISBN 978-0-87587-179-0. .p- 32
  62. ↑ Sterckx 2002, p. 184
  63. ↑ Iryŏn (trad. Dal-Yong Kim), Iryŏn,. Overlooked historical records of the three Korean kingdoms. Seoul, Korea: Jimoondang, 2006, p. 33. ISBN 8988095944. 
  64. ↑ (anglès) Johannes Schönherr, North Korean Cinema: A History, McFarland, 2012, ISBN 0786465263 i ISBN 9780786465262, p. 127.
  65. ↑ (anglès) Hy-Sang Lee, North Korea: A Strange Socialist Fortress, Greenwood Publishing Group, 2001, ISBN 0275969177 i ISBN 9780275969172, p. 27-29.
  66. ↑ Goldblatt, David. Dorling Kindersley Ltd. The Football Book (en anglès), 2009. ISBN 1405346809. .p. 275
  67. ↑ Boratav, Pertev. Gallimard/Unesco. Aventures merveilleuses sous terre et ailleurs de Er-Töshtük le géant des steppes (en francès), 1965, p. 312. ISBN 2-07-071647-3. 
  68. ↑ Charrière, G. Mythes et réalités sur la plus noble conquête de l'homme et sur son plus perfide ennemi. 186, 1974. .p.8
  69. ↑ 69,0 69,1 Beaumont, Hervé. Asie centrale : le guide des civilisations de la route de la soie : Turkménistan, Ouzbékistan, Tadjikistan, Kazakhstan, Kirghizistan, Chine .... París: Éd. Marcus, impr. 2008, p. 407. ISBN 9782713102288. 
  70. ↑ Veinstein, Gilles. BRILL. Les Ottomans et la mort: permanences et mutations. 9 de Ottoman Empire and its heritage, 1996, p. 324. ISBN 9789004105058. .p. 42
  71. ↑ Central Asiatic journal, Volumes 26 à 27, O. Harrassowitz, 1982.
  72. ↑ Dor, Rémy. Publications orientalistes de France. Contes kirghiz de la steppe et de la montagne, 1983, p. 166. ISBN 9782716901666. .p. 96
  73. ↑ 73,0 73,1 Murthy 1985, p. 11
  74. ↑ Chevalier, Jean; Gheerbrant, Alain. Dictionnaire des symboles: mythes, rêves, coutumes, gestes, formes, figures, couleurs, nombres (en francès). París: Robert Laffont : Jupiter, 2014, p. 230. ISBN 9782221087169. 
  75. ↑ Murthy 1985, p. 67.
  76. ↑ Murthy 1985, p. 11-12.
  77. ↑ (anglès) Richard Leviton, Encyclopedia of Earth Myths: An Insider's A-Z Guide to Mythic People, Places, Objects, and Events Central to the Earth's Visionary Geography, Hampton Roads Publishing, 2005, ISBN 1612832989 i ISBN 9781612832982, p. entrée "White horse" - livre numérique.
  78. ↑ 78,0 78,1 Haug, Martin. Bharatiya Publishing House. The Aitareya Brahmanam of the Rigveda: containing the earliest speculations of the Brahmans on the meaning of the sacrificial prayers, and on the origin, performance and sense of the rites of the Vedic religion (en anglès). 2, 1977. 
  79. ↑ Proceedings - Indian History Congress, 1961, p. 71.
  80. ↑ Chapman and Hall. The Industrial Arts of India (en anglès). 1, 1880. .p. 52
  81. ↑ Somaiya Publications. Surya, the Sun God (en anglès), 1977, p. 71.  71 p
  82. ↑ Dalal, Roshen. Penguin Books India. Hinduism: An Alphabetical Guide (en anglès), 2011. ISBN 0143414216. 
  83. ↑ Lach,, Donald F. (Donald Frederick),. Asia in the making of Europe : volume III, the century of advance. Pbk. ed. Chicago: University of Chicago Press, 1998, p. 756 p.. ISBN 0226467651. 
  84. ↑ Birdwood, George C. The industrial arts of India 1. 1. (en anglès). Londres: Chapman and Hall, 1884, p. 80. 
  85. ↑ Gaṅgā Rām,, Garg. Encyclopaedia of the Hindu world. New Delhi: Concept Pub. Co, 1992-, p. 651. ISBN 8170223733. 
  86. ↑ Dowson, John. A Classical Dictionary of Hindu Mythology and Religion, Geography, History, and Literature (en anglès). Trübner & Company, 1870, p. 24 (volume 6, Trübner's oriental series). 
  87. ↑ Murthy 1985, p. 11-12
  88. ↑ Biswas 1987, p. 32
  89. ↑ Murthy 1985, p. 12
  90. ↑ 90,0 90,1 (anglès) Julia Meech-Pekarik, « The Flying White Horse: Transmission of the Valāhassa Jātaka Imagery from India to Japan » dans Artibus Asiae, Vol. 43, No. 1/2, 1981, p. 111-128.
  91. ↑ K. Bharatha Iyer, Animals in Indian Sculpture, Taraporevala, 1977, p. 40.
  92. ↑ Goloubew, Victor «Le Cheval Balaha» (en francès). Bulletin de l'Ecole française d'Extrême-Orient, 27, 1, 1927, pàg. 223–237. DOI: 10.3406/befeo.1927.4372. ISSN: 0336-1519.
  93. ↑ Bernus Edmond, « Le cheval Bagzan des Touaregs : Pégase ou Bucéphale ? » dans Cavalieri dell'Africa : storia, iconografia, simbolismo, Atti del Ciclo di Incontri, Milan (ITA), 1995 p. 75-86.
  94. ↑ Germaine Dieterlen, Essai sur la religion Bambara: Thèse, Presses Universitaires de France, 1951, p. 169.
  95. ↑ Alexander Eliot, L'Univers fantastique des mythes, Les Presses de la Connaissance, 1976, ISBN 2858890072 i ISBN 9782858890071, 320 p.
  96. ↑ Murthy 1985, p. 8
  97. ↑ Sevestre & Rosier 1983, p. 16-17
  98. ↑ Sterckx 2002, p. 185
  99. ↑ Institut national d'histoire de l'art et Association des professeurs d'archéologie et d'histoire de l'art des universités, Histoire de l'art, Numéros 5 à 8, éditions C.D.U.-S.E.D.E.S, 1989, p. 60.
  100. ↑ Rivière, Patrick. Éditions De Vecchi. L'Alchimie science et mystique (en francès), 1990. ISBN 9782732806327. 
  101. ↑ Smith, Maureen. L'Harmattan. Denise Levertov: le don de poésie (en francès), 2001, p. 175. ISBN 9782747508612.  175 p.
  102. ↑ Tristan-Frédéric Moir, Images et symboles du rêve, Fernand Lanore, 2008 ISBN 2851573543 i ISBN 9782851573544, p. 132.
  103. ↑ Vannoy Adams 2001, p. 217
  104. ↑ Wagner 2006, p. 49
  105. ↑ (anglès) Peter K. Marsh, The Horse-head Fiddle And The Cosmopolitan Reimagination Of Tradition in Mongolia, Routledge, 2009, ISBN 041597156X i ISBN 9780415971560, p. 36.
  106. ↑ Jean Chevalier et Alain Gheerbrant, Dictionnaire des symboles, 1982 (1re éd. 1969). p. 223
  107. ↑ Collectif. Librairie Ernest Leroux. Annales de la revue de l'histoire des religions. 185-188, 1974. .p. 8
  108. ↑ Johanne Razanamanay-Schallier, La Chamane Sauvage libérée des traditions: Initiation aux pouvoirs chamaniques, Fernand Lanore, 2009, ISBN 2851575856 i ISBN 9782851575852, p. 80.
  109. ↑ Piétri, Jérôme. Éditions L'Originel. Le Chamanisme en Corse ou la Religion du Néolithique (en francès), 1994, p. 189. ISBN 9782910677022. .p. 116
  110. ↑ «Cylinder seal: winged horse with claws and horns». Metropolitan Museum of Art. [Consulta: 22 agost 2018].
  111. ↑ (anglès) Jenny Rose, Zoroastrianism: An Introduction, coll. Introductions to Religion, I.B. Tauris, 2011, ISBN 1848850883 i ISBN 9781848850880, p. 130.
  112. ↑ Édouard Chavannes, « Note préliminaire sur les résultats archéologiques de la mission accomplie en 1907 dans la Chine du Nord » dans Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1908. p. 187-204. Consulté le 31 juillet 2013. http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/crai_0065-0536_1908_num_52_3_72220
  113. ↑ Le Nouveau commerce, 1980, p. 31.
  114. ↑ Noël Nel, «L'art chinois d'accommoder le cheval à l'hirondelle» Arxivat 2012-04-29 a Wayback Machine., Cheval attitude, no 4, août 2006
  115. ↑ (anglès) Emma C. Bunker, Nomadic Art of the Eastern Eurasian Steppes: The Eugene V. Thaw and Other New York Collections, Metropolitan Museum of Art, 2002, ISBN 0300096887 i ISBN 9780300096880, p.
  116. ↑ Murthy 1985, p. 67
  117. ↑ La Revue du Louvre et des musées de France, Conseil des musées nationaux, 1983, p. 168.
  118. ↑ Revue archéologique, Puf, 1863, p. 3.
  119. ↑ Collectif, Dialogues d'histoire ancienne: 1990, Presses Univ. Franche-Comté, 1990, ISBN 9782251604350, p.302-304 en línia.
  120. ↑ Lamarque 2002, p. 111
  121. ↑ Lamarque 2002, p. 119
  122. ↑ Louis Couperus (trad. du néerlandais par J. Barbier ; préf. de Julien Benda), Le Cheval ailé, Monde nouveau, 1923.
  123. ↑ Herval, René. Maugard. Le Cheval ailé, 1966, p. 180. 
  124. ↑ Bruno Sibona, Le cheval de Mazeppa: Voltaire, Byron, Hugo : un cas d'intertextualité franco-anglaise, éditions L'Harmattan, 2006, ISBN 2296003206 i ISBN 9782296003200, p. 183-184.
  125. ↑ (anglès) Lyubomir Levchev (trad. Valentin Krustev, ill. Stoimen Stoilov), Green-Winged Horse : New and Selected Poems, Little Red Tree Publishing LLC, 2013, ISBN 1935656236 i ISBN 9781935656234, 256 p.
  126. ↑ Wagner 2006, p. 124
  127. ↑ (anglès) Brenda Rosen, The Mythical Creatures Bible: The Definitive Guide to Legendary Beings, Sterling Publishing Company, Inc., 2009, ISBN 9781402765360, 400 pages, p. 119. en línia
  128. ↑ Bertha Lask (ill. Natan Isaevich Alʹtman), À travers les âges: voyages d'un enfant sur un cheval ailé, coll. Mon camarade, Éditions sociales internationales, 1933, 125 p.
  129. ↑ (anglès) Clive Staples Lewis (ill. Pauline Baynes), Le Neveu Du Magicien / the Magician's Nephew, Gallimard jeunesse, 2001, ISBN 207054642X i ISBN 9782070546428, 210 p.
  130. ↑ (anglès) Devin Brown, Inside Narnia: A Guide to Exploring The Lion, the Witch and the Wardrobe, Baker Books, 2005, ISBN 0801065992 i ISBN 9780801065996, p. 190.
  131. ↑ (anglès) Betsy Byars (ill. Krystyna Turska), The Winged Colt of Casa Mia, Penguin Books, 1979, 126 p.
  132. ↑ Jennifer Watson, Katy and the Winged Horse, Muira Enterprises Limited, 1969, 59 p.
  133. ↑ (anglès) John Pagano, Johnny and the Winged Horse, Dorrance, 1970, ISBN 080591479X i ISBN 9780805914795, 52 p.
  134. ↑ J.K. Rowling, Les Animaux Fantastiques, Pottermore, 2012 (ISBN 1781100969 et ISBN 9781781100967).
  135. ↑ (anglès) Sandra Forrester, The Witches of Winged-Horse Mountain, coll. The adventures of Beatrice Bailey, Barron's Educational Series, 2004, ISBN 0764127845 i ISBN 9780764127847, 248 p.
  136. ↑ (anglès) Mary Hoffman, City of Stars, Stravaganza Series, Bloomsbury Publishing, 2008, ISBN 0747595704 i ISBN 9780747595700, 452 p.
  137. ↑ Adam Blade et Blandine Longre, Beast Quest, t. 16 - Le cheval ailé, Hachette Jeunesse, 2011, 96 p. (ISBN 2012026591 et ISBN 9782012026599).
  138. ↑ Jacques Poirier, L'animal littéraire: des animaux et des mots, Editions universitaires de Dijon, 2010 (ISBN 2915611637 et ISBN 9782915611632, lire en ligne), p. 191.
  139. ↑ «Le voleur de Bagdad (1924) de Raoul Walsh » Arxivat 2012-01-25 a Wayback Machine., L'œil sur l'écran - blog du Monde (consulta el 3 d'agost de 2013).
  140. ↑ « Dossier pédagogique - Le voleur de bagdad » Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., Académie de Lyon (consulté le 3 aout 2013).
  141. ↑ « The Winged Horse » Arxivat 2013-07-30 at Archive.is, The Big cartoon database (consulté le 30 juillet 2013).
  142. ↑ (anglès) « Luno » Arxivat 2013-01-17 at Archive.is, The big cartoon database (consulat el 22 agost 2018).
  143. ↑ Magie Bleue, ep. 1., diffusé sur La cinq en 1990 .video del primer episodi
  144. ↑ (anglès) « A Psychedelic Stallion: MOTUC Swiftwind Review » Arxivat 2014-10-27 a Wayback Machine., MTV Geek (consulté le 28 juillet 2013).
  145. ↑ Extracte de l'épisodi 2 a YouTube
  146. ↑ (en) Mark Gruenwald (ill. Peter Sanderson et Stan Lee), The official handbook of the Marvel universe, vol. 1, Marvel Comics Group, 1990 (ISBN 0871352087 et ISBN 9780871352088), p. 30.
  147. ↑ (anglès) « Brightwind », Comic Vine (consulté le 31 juillet 2013).
  148. ↑ (anglès) « Valinor », Comic Vine (consulté le 31 juillet 2013).
  149. ↑ (anglès) « Strider », Comic Vine (consulté le 31 juillet 2013).
  150. ↑ (en) Jeff Rovin, The encyclopedia of super villains, Facts on File Publications, 1987, 416 p. (ISBN 9780816013562, lire en ligne), p. 113.
  151. ↑ « My Little Pony » Arxivat 2013-08-01 a Wayback Machine., Hasbro (consulté le 28 juillet 2013).
  152. ↑ « Rainbow Dash » Arxivat 2013-07-29 a Wayback Machine., Hasbro (consulté le 28 juillet 2013).
  153. ↑ « Fluttershy » Arxivat 2013-07-22 a Wayback Machine., Hasbro (consulté le 28 juillet 2013).
  154. ↑ « Bella Sara » (consulté le 28 de juliol de 2013).
  155. ↑ « Exposition Petites & grosses bêtes : Les animaux fantastiques », Les arts décoratifs.
  156. ↑ « Cheval ailé - référence de l'article 6265 »[Enllaç no actiu], Playmobil.fr (consulté le 28 juillet 2013).
  157. ↑ « Cheval ailé et coiffeuse de princesse - référence de l'article 5144 »[Enllaç no actiu], Playmobil.fr (consulté le 28 juillet 2013).
  158. ↑ « Carrosse avec cheval ailé - référence de l'article 5143 »[Enllaç no actiu], Playmobil.fr (consulté le 28 juillet 2013).
  159. ↑ « Cheval à bascule Baby Trudi » Arxivat 2013-06-21 a Wayback Machine., Mes peluches (consulté le 28 juillet 2013).

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cavall alat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cavall_alat&oldid=33914850»